El cafè amb llet

El cafè amb llet es una de les begudes més consumides a base de cafè. Consta bàsicament de 2 ingredients, cafè i llet. El cafè no sempre s’ha servit amb llet.

Cappuccino és un nom creat pels italians, que es refereix al color de les túniques amb caputxa que fan servir els monjos i les monges de l'orde dels caputxins. Es diu que es va originar al segle XVII amb històries dels dos costats del món.

Història del Cafè amb Llet a Àsia

Holanda va ser el primer país europeu en cultivar cafetos al 1616. El comerciant Pieter van den Broecke va obtenir alguns grans de Mocha, el Yemen i va començar a conrear-los a l'hivernacle del Jardí Botànic d'Amsterdam. Va créixer tan bé, que al 1658, la Companyia Holandesa de les Índies Orientals va portar l'espècie a Ceilán (actualment Sri Lanka) i ho va conrear allà per primera vegada, però sense èxit.

Van descobrir que els grans creixien millor a Java, que finalment es va convertir en el principal proveïdor de grans de cafè d'Europa. La primera vegada que es va afegir llet sencera al cafè va ser per la mà  de Nieuhoff, un ambaixador holandès a la Xina l’any 1660. Ho va provar de la mateixa manera que l'elit xinesa a la dinastia Qing, continuant amb la tradició de l'època dels manxú en agregar llet al seu te. La tendència contínua des de llavors.

Història del Cafè amb Llet a Europa

De tornada a Europa, l'ús de la llet en el cafè va ser àmpliament acceptat des de la introducció del mètode per part del polonès Jerzy Franciszek Kulczycki (alemany: Franz George Kolschitzky) en el seu cafè a Viena el 1684.

Viena estava en guerra i assetjada per l'exèrcit turc. Franz George Kolschitzky (Jerzy Franciszek Kulczycki en polonès, 1640-1694), un noble polonès descendent d'una família de l'actual Ucraïna, que va tenir un paper molt important en el seu alliberament. L'exèrcit turc abandona la ciutat perquè ha estat derrotat, i les provisions de cafè que tenien van quedar a Vienna. Després del setge, Jerzy Franciszek va ser recompensat amb bosses de grans de cafè que van deixar els turcs i una gran suma de diners, que va utilitzar per obrir la seva cafeteria a Viena. Kulczycki va començar servint el cafè tal i com va aprendre  del turc; bullint el cafè a una olla i esperant que ell sòl s'assentés abans de servir. Però, no va agrdar als europeus. Així que es van fer 2 coses: filtrar el cafè per separar els sòlids de l'aigua, que es va convertir en la primera aproximació al cafè filtrat; i afegir edulcorant. Al segle XVII només existien 2 tipus d'edulcorants, mel i llet. Així que va afegir mel i llet perquè el cafè tingués un sabor dolç i agradable.

La mel després va ser reemplaçada per sucre i així és com els europeus van començar a fer servir llet i sucre en el seu cafè. Eventualment, el sucre no es feia servir en absolut en algunes begudes de cafè quan es va descobrir que si s’escalfava la llet adequadament, el cafè era més saborós.

Tipus de cafè amb llet més populars

Latte

La llet s’emulsiona mitjançant aire calent, amb el  vaporitzador de la màquina de cafè. les proporcions serien un glop de cafè espresso, llet calenta i una mica d’escuma de llet a la part superior. Pels intolerants a la lactosa es pot utilitzar llet sense lactosa o qualsevol beguda vegetal.

Cappuccino

Per elaborar un cappuccino també s'utilitza cafè espresso, llet emulsionada i una mica d’escuma, però en aquest cas s’utilitza la mateixa proporció de cafè que de llet emulsionada.

Macchiato

També anomenat espresso macchiato, és el típic tallat italià.

S’elabora preparant un espresso si s’hi afegeix una petita quantitat de llet emulsionada. Tot i que en algunes cafeteries tendeixen a posar la mateixa quantitat de cafè que de llet, fent que la beguda sigui més un cafè amb llet en miniatura que no un macchiato.

Moca

El cafè mocca o moccaccino és una variant del cappuccino.  S’elabora posat un terç de’espresso, dos terços de llet espumada i un toc de xocolata i acabat amb una escuma de llet per sobre.